Orientacions d'ús de la Rúbrica de canvi

Aquest recurs vol acompanyar els centres educatius en l’ús de la Rúbrica de Canvi. La Rúbrica és una eina de reflexió i d’aprenentatge que té com a objectiu orientar els centres sobre la seva situació actual i ajudar-los a prendre decisions per a la millora. Tanmateix, la Rúbrica no ofereix receptes de canvi ni un ideal a assolir, sinó que desgrana els elements de l’horitzó comú cap al qual orientar la transformació de manera que es puguin adaptar a la realitat del centre.

La Rúbrica de Canvi ha estat elaborada al llarg de nou mesos per un equip format per directores de centres, inspectors d’ensenyament i experts educatius, i l’ha validat ell Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, pensant en un instrument que contribueixi a capacitar tots els centres en el seu procés de transformació.

Objectius del recurs

A través d’aquest recurs es pretén que els equips directius i impulsors dels centres:

A qui va dirigit?

Als claustres i, especialment, als equips directius i impulsors dels centres que es troben en procés de transformació educativa.

Com s’estructura el recurs?

El recurs es divideix en tres blocs principals que responen als tres usos identificats de la Rúbrica de Canvi.

La Rúbrica de Canvi pot ser usada com a eina de sensibilització i formació, com a eina d’autoavaluació i/o com a eina d’orientació per a la planificació. Els tres enfocaments proposats es representen en un triple engranatge, ja que, existint una relació evident entre ells, cada centre pot decidir fixar-se en un d’específic, en dos o en els tres simultàniament.

Cada centre és únic per la seva naturalesa, el seu context, la seva història i els seus integrants, de manera que és tasca seva dissenyar estratègies coherents amb aquestes particularitats per a encaminar-se cap a una transformació rellevant i eficaç. Les recomanacions d’aquest recurs es limiten a oferir orientacions, per això és important que cada centre determini de quina forma vol i pot usar la Rúbrica de Canvi en el seu propi procés.

Cada un dels apartats se subdivideix en “orientacions d’ús” i “propostes d’ús”. Mentre que les orientacions emmarquen les utilitats de la Rúbrica, les propostes detallen els aspectes rellevants a tenir en compte a l’hora d’utilitzar-la i proposen diferents dinàmiques a manera de guia que pretenen servir d’inspiració per als centres.

1. Introducció

Els quatre eixos de la Rúbrica defineixen els elements que conformen l’horitzó comú de canvi: 1. Propòsit (dirigit a la formació integral de la persona mitjançant el desenvolupament de competències per a la vida); 2. Pràctiques d’aprenentatge (fonamentades en l'evidència sobre com les persones aprenen, que es tradueix en els 7 principis de l’aprenentatge); 3. Avaluació (competencial i global), i 4. Organització (autònoma, enfocada a l’aprenentatge i oberta). Aquests quatre eixos recullen els principis del sistema educatiu català que fan referència a una educació centrada en la formació integral de la persona, un aprenentatge competencial i una educació inclusiva i orientadora des d’una escola autònoma amb un projecte educatiu propi.

Els quatre eixos esmentats es concreten en 18 criteris que focalitzen els aspectes rellevants de l’eix al qual estan associats i defineixen una línia de treball per a l’assoliment dels objectius de cada eix.

Els 4 eixos de l’horitzó comú desplegats en 18 criteris

El progrés en cada un dels criteris es determina a través de nou estadis de desenvolupament. Cada estadi representa una fita en el camí cap a l’horitzó comú de canvi.

Addicionalment s’ofereixen, per a cada criteri, preguntes orientadores i possibles evidències que faciliten l’exercici de reflexió.

Exemple de “pregunta orientadora” del criteri 4

2. Eina de sensibilització i formació

Orientacions d’ús

La Rúbrica de Canvi ofereix un alt nivell de concreció per aprofundir en la comprensió dels quatre eixos de l’horitzó comú de canvi, amb l’objectiu de facilitar el treball dels equips impulsors i dels claustres dels centres educatius.

S’entén, doncs, que la Rúbrica de Canvi pot ser útil com a instrument per a sensibilitzar i empoderar els professionals del centre. No només per a generar consens sobre la necessitat de canvi, sinó també per a promoure acords sobre la necessitat d’aquest canvi, el que aproparà la realitat del centre a l’horitzó comú compartit. Pot resultar complex generar acords sobre “on som” (usar l’eina d’autoavaluació) o sobre “com traçar el camí de canvi” (usar l’eina de planificació dels pròxims passos) si no heu arribat a un cert nivell d’acord en el significat dels conceptes que es descriuen a la Rúbrica.

La Rúbrica de Canvi complementa les altres accions que es duguin a terme per sensibilitzar i alinear els diferents agents de la comunitat educativa del vostre centre i, en particular, inclou com a instrument complementari important el Manual per a Entorns d’Aprenentatge Innovadors, que permet debatre i formular les bases i els perquès del canvi.

Tingueu en compte que és probable que els equips impulsors i/o directius del centre estigueu més familiaritzats amb el llenguatge i el contingut que es detallen en aquesta eina, però que és important que treballeu perquè la resta de la comunitat educativa també comparteixi el marc de referència.

Propostes d’ús

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió, es proposa debatre el significat dels eixos, els criteris i els estadis de desenvolupament de cada criteri de la rúbrica, com també de les preguntes orientadores i/o les evidències facilitades.

No es tracta de determinar encara en quin punt us situeu com a centre, sinó de garantir que tothom està alineat amb el significat dels diferents conceptes que s’hi presenten. Això suposa dedicar temps a llegir els diferents apartats de la Rúbrica de Canvi (de forma individual o col·lectiva) i, sobretot, reservar temps per a parlar i discutir sobre ells.

Es detallen a continuació algunes preguntes que poden servir com a guia en les converses. Adapteu les preguntes i decidiu qui voleu/necessiteu que participi en aquests espais i quines dinàmiques poden ser rellevants per a generar l’alineació de conceptes de l’horitzó comú de canvi.

3. Eina d’autoavaluació

Orientacions d’ús

Un objectiu clau de la Rúbrica de Canvi és l’autoavaluació. L’eina permet que el centre vegi on es troba respecte a l’horitzó comú de canvi, concretat en la seva Visió, i dóna peu a la reflexió sobre els diferents estadis de desenvolupament de cada un dels criteris derivats dels eixos.

Cal saber d’on partim per poder veure la distància que existeix entre com volem ser (Visió) i com som ara. Ser-ne conscients és necessari per determinar tot allò que hem de dur a terme de manera progressiva per anar reduint aquesta distància. L’autoavaluació permetrà generar sentit d’urgència, alhora que us ajudarà a focalitzar els aspectes més rellevants i prioritaris per a progressar en el canvi que us heu proposat.

Com s’indicava anteriorment, cada criteri contempla 9 estadis de desenvolupament. Només s’han descrit els estadis parells (beta, èpsilon, pi i psi) i s’han deixat els estadis imparells per a representar els punts “intermedis”, que són etapes de desenvolupament definides pel mateix centre. La Rúbrica presenta, així, una concreció del marc de referència, però alhora ofereix “personalització”, ja que cada centre podrà, si és el cas, descriure el contingut de l’estadi de desenvolupament intermedi que correspongui a la seva realitat.

Com que la Rúbrica és una eina d’autoavaluació, existeix el risc de no ser objectius en fer una valoració intuïtiva del criteri. Per aquest motiu, es faciliten preguntes orientadores per tal que es pugui reflexionar sobre l’estadi de desenvolupament en què es troba el centre en relació amb el criteri en qüestió. Per donar resposta a aquestes preguntes, es proporciona també una llista d’evidències, que és orientativa i no exhaustiva però que permet concretar el conjunt de característiques, pràctiques educatives, accions o polítiques de centre en què es materialitza tota l’activitat del centre.

Propostes d’ús

Si voleu usar la Rúbrica per a valorar la situació global del centre, és important que sigueu conscients de la interconnexió dels 18 criteris i dels 4 eixos. Per aquest motiu, és rellevant considerar, en aquest exercici, tots els criteris de la Rúbrica de Canvi.

De totes maneres, cal tenir en compte que la Rúbrica de Canvi està dissenyada per a analitzar i orientar les decisions del procés de canvi de manera progressiva, per la qual cosa no cal fer-la tota de cop. Per a fer una valoració fonamentada del compliment dels criteris, cal analitzar i treballar en profunditat l’apartat “preguntes orientadores” de cadascun, el que requereix dedicació i temps.

Com més fonamentada sigui la reflexió, més objectiva i fiable serà la imatge que obtindreu de la realitat del vostre centre pel que fa al criteri que estigueu treballant. Si ja heu reflexionat sobre el punt de situació en què us trobeu (emprant altres eines o espais), potser esteu en condicions de decidir quins criteris voleu analitzar amb més profunditat (avaluant amb deteniment les evidències que donen resposta a les preguntes orientadores de cada criteri). És a dir, el centre decidirà si utilitza la rúbrica per autoavaluar-se en relació amb els 18 criteris (vegeu la “Dinàmica 1”, pàg. 8) o bé si prefereix centrar-se en l’autoavaluació pel que fa a alguns dels criteris amb més profunditat (vegeu la “Dinàmica 2” i la “Dinàmica 3”, pàgs. 11 i 14).

En segon lloc, cal destacar que la Rúbrica de Canvi està concebuda principalment per dur a terme un treball de reflexió, anàlisi i autoavaluació amb una visió de centre al complet. Per això, es recomana usar primordialment la Rúbrica considerant el centre com un tot. Tanmateix, en alguns centres la realitat en les aproximacions d’aprenentatge difereix força entre etapes, i això ens ha dut a oferir la possibilitat de diferenciar els eixos 2 i 3 en subrúbriques per etapes (infantil, primària, secundària o educació postobligatòria). En qualsevol cas, tant l’eix 1 (Propòsit i plantejaments institucionals) com el 4 (Gestió de l’organització) s’han de considerar per a tot el centre.

L’opció de la Rúbrica de fer una autoavaluació separada de les diverses etapes només té per objectiu ajudar el centre a identificar les diferències i a fer confluir tots els seus processos d’aprenentatge competencial cap al propòsit compartit.

Per últim, cal subratllar que la transformació educativa del centre és un esforç que esteu duent a terme com a comunitat educativa però, sobretot, com a claustre. Involucrar el claustre en l’autoavaluació del centre és condició necessària per a empoderar tot l’equip en aquest camí cap a la transformació. Com a equip impulsor, heu de decidir de quina forma voleu fer partícips els docents d’aquesta autoavaluació.

Es proposen, a continuació, tres dinàmiques d’autoavaluació que combinen diferents nivells de participació i d’aprofundiment. És important que adapteu les següents propostes en funció de les vostres necessitats, reflexionant específicament sobre aquests dos aspectes:

Dinàmica 1:

Aquesta dinàmica proposa una primera aproximació a l’autoavaluació (“vista d’ocell”). La identificació intuïtiva del punt on es troba el centre per al conjunt de criteris permet a l’equip directiu i/o impulsor prendre decisions sobre com utilitzar la Rúbrica de Canvi. 

Pas 1: Agrupar els criteris

L’escala per a valorar els criteris consta de 9 estadis de desenvolupament. Per facilitar la primera aproximació a l’autoavaluació, simplificarem els estadis en quatre, identificats amb quatre colors (essent vermell el color que més allunyat es troba de l’horitzó comú de canvi i groc el que s’hi apropa més).

L’equip directiu i/o impulsor llegeix la descripció de cada un dels criteris i decideix si col·loca aquell criteri en el color vermell, blau, verd o groc (lectura de la descripció del criteri: 2 min / reflexió i decisió: 3 min. Total de temps aproximat per a valorar els 18 criteris: 1 h 30 min).

Si per a algun dels criteris la descripció no és prou evident o no hi existeix alineació per part de l’equip present, es recomana llegir l’estadi de desenvolupament psi (ψ) del criteri, que és el més pròxim a l’horitzó comú, per a guanyar claredat.

Aquesta primera identificació ja pot resultar útil per a prendre les decisions que abans es detallaven. De totes maneres, s’anima l’equip a continuar amb els passos del 2 al 5 (1 h 30 min). Es recomana guardar els resultats dels passos que segueixen a l’eina digital.

Pas 2: Criteris del grup vermell

L’estadi de referència per als criteris del grup vermell és l’estadi beta (β). L’equip llegeix l’estadi beta (β) dels criteris que s’han valorat en vermell.

Posteriorment, es decideix si l’estadi β respon a la realitat del centre per a aquell criteri o si, contràriament, cal situar-se en l’estadi anterior (l’estadi alfa, α) o posterior (l’estadi gamma, γ).

Pas 3: Criteris del grup blau

L’estadi de referència per als criteris del grup blau és l’estadi èpsilon (ε). L’equip llegeix l’estadi èpsilon (ε) dels criteris que s’han valorat en blau.

Posteriorment, es decideix si l’estadi ε respon exactament a la realitat del centre per a aquell criteri o si, contràriament, cal situar-se en l’estadi anterior (l’estadi gamma, γ) o posterior (l’estadi kappa, κ ).

Pas 4: Criteris del grup verd

L’estadi de referència per als criteris del grup verd és l’estadi pi (π). L’equip llegeix el nivell pi (π) dels criteris que s’han col·locat en verd.

Posteriorment, es decideix si l’estadi π respon exactament a la realitat del centre per a aquell criteri o si, contràriament, cal situar-se en l’estadi anterior (l’estadi kappa, κ) o posterior (l’estadi sigma, σ).

Pas 5: Criteris del grup groc

L’estadi de referència per als criteris del grup groc és l’estadi psi (ψ). L’equip llegeix l’estadi psi (ψ) dels criteris que s’han col·locat en groc.

Posteriorment, es decideix si l’estadi ψ respon exactament a la realitat del centre per a aquell criteri o si, contràriament, cal situar-se en un estadi anterior (l’estadi sigma, σ) o posterior (l’estadi omega, ω).

Dinàmica 2

Aquesta dinàmica d’autoavaluació es pot repetir tantes vegades com criteris cregueu oportú avaluar.

Pas 1: Escollir un criteri

L’equip directiu i/o impulsor escull un dels 18 criteris que consideri prioritaris per al centre tenint en compte:

  1. Quins són els aspectes clau de la Visió de centre, de la seva concreció en el Projecte Educatiu de Centre, del Projecte de Direcció o de la Programació General Anual.
  2. Quines són les principals àrees de millora del centre en el moment actual.
  3. Quins criteris es volen focalitzar en el moment actual.

Es proposa una reunió de l’equip directiu i/o impulsor per a avaluar les qüestions anteriors i prendre la decisió (vegeu la “Dinàmica 1”, pàg. 8).

Pas 2: Descripció del criteri

El claustre es distribueix en grups de 4-6 persones aproximadament. És recomanable que els grups de docents siguin heterogenis, que barregin etapes, cicles, perfils de professionals, etc. i que les persones de l’equip impulsor es distribueixin també entre els diferents grups.

Cada grup disposa d’un ordinador amb connexió a internet i accedeix com a visitant a la Rúbrica: www.rubricadecanvi.cat/visitant. Alternativament, hi ha la possibilitat de descarregar els materials complementaris i imprimir-los per a treballar-los amb el claustre.

Els docents dediquen 10-15 minuts aproximadament a entrar al criteri escollit i llegir-ne la descripció amb atenció. Es poden reservar uns minuts per a compartir dubtes o inquietuds sobre el significat del criteri.

Si l’equip directiu i/o impulsor detecta que el claustre està massa allunyat del llenguatge i el contingut que es proposa, és probable que sigui necessari fer alguna dinàmica prèvia de sensibilització i formació dels docents en l’horitzó comú de canvi (vegeu “Eina de sensibilització i formació”, pàg. 6).


Pas 3: Preguntes orientadores

En grups, els docents llegeixen les preguntes orientadores i les evidències corresponents al criteri que s’està analitzant (10 min aproximadament).

Aquestes es poden llegir a través de l’eina digital (www.rubricadecanvi.cat/visitant) i també es troben en format imprimible com a part dels materials complementaris.

Els grups inicien un breu debat entorn d’aquestes preguntes orientadores i evidències. Decideixen de quines evidències disposen per a avaluar el criteri en qüestió i quines evidències els falten encara per a poder prendre decisions de forma objectiva (15-20 min).

Posteriorment, els diferents grups tornen al grup gran i posen en comú la conversa relativa a les evidències. En aquest moment, els docents del claustre es divideixen les tasques de recerca d’evidències, es comprometen a recopilar la informació que els manca i s’emplacen a trobar-se de nou en una reunió posterior amb les evidències recopilades (15-20 min).

Pas 4: On som

Passat el termini necessari per a recopilar les evidències sobre cada pregunta orientadora, els grups es tornen a reunir per analitzar l’estadi de desenvolupament actual del centre en relació amb el criteri que s’està treballant (30 min).


Es proposa començar llegint la descripció dels estadis de desenvolupament parells (β beta, ε èpsilon, π pi i ψ psi), que són els que ja es troben descrits a l’eina.

Prenent aquestes descripcions com a referència, també podeu decidir optar pels estadis “intermedis”, que són etapes de desenvolupament definides pel mateix centre.

Pas 5: Autoavaluació del claustre

Els docents tornen a reunir-se en claustre per compartir les reflexions del grup. Aquesta reunió pot tenir lloc el mateix dia que l’anterior (pas 4) o un dia diferent.

Es posen en comú les aportacions que els diferents grups han fet en els passos 2 i 3. L’objectiu és consensuar, amb tot l’equip docent, l’estadi de desenvolupament actual del centre pel que fa al criteri treballat i identificar les evidències que en fonamenten la tria.

És possible que les diferents etapes/cicles/cursos estiguin en nivells de desenvolupament diferents. Si és així, és una bona ocasió per a compartir aquestes diferències i posar en comú les experiències i estratègies que es duen a terme en les distintes etapes/cicles/cursos del centre.

Recomanacions per a facilitar la conversa:

  1. Assegureu-vos que les argumentacions de qui participa es basen en evidències i no en fets subjectius o opinions. Ajudeu-vos, doncs, de les preguntes orientadores i la llista de possibles evidències per a aclarir els dubtes que sorgeixin al llarg de la reunió.
  2. Eviteu justificar-vos personalment sobre per què, com a centre, us situeu en un estadi de desenvolupament concret. No esteu jutjant les decisions preses al centre ni busqueu responsables d’aquestes decisions. Aquesta autoavaluació és una valoració objectiva que us ajuda a prendre consciència d’on sou per a avançar al següent estadi en el camí cap a la vostra Visió.
  3. Enriquiu la conversa fent preguntes que us ajudin, com a grup, a anar més enllà dels aspectes més evidents.
  4. Si no teniu prou informació per a arribar a conclusions sobre un tema específic, atureu la conversa i nomeneu responsables d’investigar aquesta qüestió.
  5. Sigueu conscients del temps. Si sorgeixen discussions paral·leles, proposeu aturar la conversa i concerteu una nova trobada per a tractar els temes que hagin sorgit.

Pas 6: Registrar l’estadi de desenvolupament i les evidències a la Rúbrica

L’equip impulsor/directiu anotarà a la Rúbrica (www.rubricadecanvi.cat), a través de l’usuari de centre registrat, l’estadi de desenvolupament consensuat, així com les evidències.

Dinàmica 3:


Es proposa dur a terme els mateixos passos descrits en la “Dinàmica 2” (pàg. 11), però repetint l’exercici en diferents grups de docents organitzats per etapa, cicle o curs.



Cada subgrup pot completar la rúbrica d’etapa proposada en l’eina digital.

Després d’haver dut a terme els passos proposats en cada un dels subgrups, docents representants de les diferents etapes es reuniran per posar en comú les conclusions a què han arribat. L’objectiu d’aquesta reunió és emprar la rúbrica per a fer una autoavaluació global de centre consensuant els estadis de desenvolupament a partir de l’autoavaluació feta en les diferents etapes. És recomanable situar-se en l’estadi de desenvolupament més baix que els subgrups hagin valorat, i no fer una mitjana.

Es convida els equips a reflexionar (1 h aproximadament) sobre:

4. Eina de planificació

Orientacions d’ús

Quan hem definit on volem anar (visió de centre) i hem diagnosticat en quin punt ens trobem avui (autoavaluació), cal que planifiquem quins passos volem seguir en els pròxims mesos i/o cursos per avançar cap a la Visió de centre consensuada.

La Visió dibuixa un horitzó a llarg termini que se situa prou lluny en el temps per percebre canvis aspiracionals però que, alhora, permet concretar les diverses decisions a prendre i la seva fonamentació i planificació. Ha arribat el moment, doncs, de concretar quines seran les accions que emprendrem per acostar-nos a la Visió plantejada.

Cal que establim les prioritats del centre, és a dir, que decidim què és el més urgent i rellevant per a apropar-nos a la Visió i a què renunciarem de forma immediata. Hem de concretar aquestes prioritats en activitats i accions, i les hem de temporitzar. Igualment, a mesura que anem avançant, potser també ens caldrà revisar i actualitzar la Visió, i això formarà part del procés.

Els estadis de desenvolupament de cada un dels criteris de la Rúbrica no només ens permeten autoavaluar-nos, sinó que les concrecions (descripció, preguntes orientadores, evidències, etc.) dels estadis ens faciliten la definició d’estratègies i accions per a avançar en la transformació.

Recapitulant, planificar els passos del camí de canvi que estem traçant ens ajuda a:

  1. Enfocar-nos en allò que és realment rellevant per al canvi que desitgem (Visió). La complexitat del canvi pot fer que ens acabem perdent en les nostres intencions. Concretar què esperem a curt i a mitjà termini ens ajudarà a no desviar-nos.
  2. Assegurar-nos que el canvi que proposem és viable i sostenible. Com a centre educatiu, tenim recursos (temps i persones) limitats, així que és clau prioritzar la nostra dedicació a cada un dels canvis que decidim emprendre.
  3. Alinear els esforços de tots els actors involucrats en la transformació educativa del centre. No podem dispersar els nostres esforços, cal que treballem tots/es a l’una en les accions clau per a avançar cap als propòsits del centre.
  4. Valorar el procés. Si els resultats del que fem no són els esperats, és molt important que ens n’adonem a fi de poder modificar o adaptar el que sigui necessari per seguir avançant.

Propostes d’ús

Tot i que la planificació del canvi pren més sentit com més clara i compartida és la visió de centre, és clar que el procés de transformació d’un centre no és lineal. No es tracta, doncs, de fases aïllades que s’inicien una rere una altra de forma perfectament encadenada. Per tant, essent clau saber cap on ens dirigim, la Rúbrica pot contribuir a una millor planificació de les accions de canvi mentre encara estem en procés de definició de la visió.

La Rúbrica de Canvi us pot servir per a prendre decisions sobre les accions prioritàries al llarg d’un curs (curt termini) o per a fixar-vos objectius a mitjà termini (de 3 a 5 anys). Períodes més llargs de planificació requereixen més claredat sobre l’horitzó i sobre el llarg termini (és a dir, requereixen processos de definició de la visió més madurs).

Cada centre té establertes unes dinàmiques de planificació diferents, tant pel que fa al qui (quines persones participen en la planificació d’estratègies), com pel que fa al com (quins documents base utilitzem, planifiquem a curt o mitjà termini, per etapes o com a centre, etc.) i al quan es planifica al centre (final de curs, inici d’un nou Projecte de Direcció, etc.).

És important que reflexioneu sobre l’encaix que la Rúbrica de Canvi té en la dinàmica de planificació del vostre centre. A continuació, us facilitem un exercici que exemplifica l’ús de la Rúbrica per a planificar estratègies de transformació educativa al centre, però cal que el concreteu d’acord amb la vostra realitat.

Pas 1: Autoavaluació (On som?)

Pas 2: Estadi de desenvolupament proper (Quin és el pròxim estadi que volem assolir?)

Pas 3: Estratègies i accions (Què farem per assolir el pròxim estadi?)

Pas 4: Comunicar (Com ho compartirem amb la comunitat educativa del nostre centre?)

Pas 5: Seguiment (Com estem avançant?)

Pas 1: Autoavaluació (On som?)

Escolliu un criteri de la Rúbrica de Canvi que considereu prioritari per al centre i utilitzeu la Rúbrica per a fer autoavaluació i identificar l’estadi de desenvolupament en què us trobeu en relació amb el criteri triat.

Repetiu aquest exercici tantes vegades com criteris de la Rúbrica creieu que és rellevant planificar en els pròxims mesos o cursos. Es recomana revisar les dinàmiques proposades en l’apartat anterior (vegeu “Eina de sensibilització i formació”, pàg. 6).

Dur a terme les estratègies i accions que planifiqueu requereix temps i dedicació. Molts projectes fracassen per la incapacitat dels equips de ser pragmàtics i valorar, de forma objectiva, la capacitat que tenen de tirar endavant objectius concrets. És imprescindible que sigueu realistes i prioritzeu un nombre de criteris que pugueu focalitzar en el període establert.

Pas 2: Estadi de desenvolupament proper (Quin és el pròxim estadi que volem assolir?)

Determineu quin serà el pròxim estadi de desenvolupament en el qual voleu que el centre se situï en relació amb el criteri que esteu treballant. Llegiu amb atenció els estadis de desenvolupament del criteri posteriors a la vostra autodiagnosi actual i determineu el vostre objectiu (recordeu que els estadis imparells són etapes de desenvolupament definides pel mateix centre).

Podeu accedir a la plataforma digital de la Rúbrica de Canvi (www.rubricadecanvi.cat) o, alternativament, descarregar els materials complementaris i imprimir-los per treballar-los amb el claustre.

D’altra banda, en aquest punt és fonamental prendre decisions sobre el termini dels nous objectius fixats, és a dir, determinar a quants mesos/cursos vista estem planificant i quan volem que el següent estadi sigui realitat en el nostre centre.

A continuació, us facilitem algunes preguntes per a la reflexió:

Revisar l’autodiagnosi:

Decidir el proper estadi de desenvolupament:

Fixar un termini:

Reflexió sobre els pròxims passos:

Pas 3: Estratègies i accions (Què farem per a assolir el pròxim estadi?)

Havent fixat ja quin és l’estadi de desenvolupament que volem assolir en el pròxim període i quin és el termini en què ens proposem assolir-lo, cal que concretem quines seran les estratègies i accions que ens permetran avançar.

En aquesta concreció, us pot resultar útil i inspirador revisar, a banda de la descripció, les preguntes orientadores i les evidències dels criteris que esteu treballant.

És recomanable que identifiqueu responsables de les estratègies i/o accions. És diferent assignar qui durà a terme les accions de qui vetllarà perquè els equips docents avancin en la direcció definida. En aquest punt, el que resulta clau és decidir qui serà el/la responsable últim/a de cada estratègia i acció per assegurar que es duen a terme les activitats que s’hi plantegen.

Pas 4: Comunicació (Com compartirem els objectius i estratègies de canvi amb la comunitat educativa del nostre centre?)

Com s’indicava a l’inici d’aquest apartat, heu de decidir quines persones participen en l’exercici de planificació. Sabem que no és possible involucrar tothom directament en aquesta planificació (no seria efectiu i no tothom disposa de suficient informació del centre per fer aportacions diferencials en aquesta planificació). Tanmateix, és imprescindible que la vostra comunitat educativa (claustre, famílies, alumnes, etc.) conegui la direcció dels canvis (pel que fa a la Visió de centre, però també pel que fa als pròxims objectius en relació amb els estadis de desenvolupament) i com voleu arribar-hi (quines estratègies i accions heu definit prioritàriament per al següent període).

Pas 5: Seguiment (Com estem avançant?)

És necessari avaluar com esteu avançant en els vostres objectius per poder, d’una banda, aprendre del procés que esteu duent a terme i, d’altra banda, corregir el que sigui necessari per seguir progressant. Per aquest motiu, cal determinar quan (en quin moment) dureu a terme aquesta revisió i com la fareu (en què us fixareu concretament).

Relació amb els documents oficials del centre

La Rúbrica ha de ser un instrument que ajudi el centre a orientar el procés de canvi i a prendre decisions. És per això que el seu ús hauria de complementar els altres recursos i documents que empreu per a la planificació estratègica del centre. Com ja hem explicitat anteriorment, no es tracta de realitzar esforços paral·lels, sinó d’usar aquest instrument com a suport dels exercicis de planificació que ja tenen lloc al centre.

Projecte Educatiu de Centre (PEC)

El Projecte Educatiu de Centre inclou els trets d'identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic.

En els centres públics, el PEC és elaborat pel claustre, a iniciativa de l’equip directiu. En els centres concertats, el titular del centre aprova el PEC, escoltat el consell escolar. Tots els centres públics i els centres privats concertats han de disposar de projecte educatiu, d'acord amb el que estableix la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.

La Rúbrica de Canvi ha d’ajudar a donar consistència a la revisió i actualització del Projecte Educatiu de Centre.

Projecte de Direcció (PdD)

El Projecte de Direcció ordena el desplegament i l’aplicació del PEC per al període de mandat de la direcció, en concreta l’estructura organitzativa i n’inclou indicadors.

Així doncs, el Projecte de Direcció detalla les grans línies estratègiques del centre. Els 18 criteris de la Rúbrica de Canvi poden ser referències per a establir aquestes línies estratègiques.

En el cas d’un nou Projecte de Direcció, la Rúbrica de Canvi pot esdevenir una eina útil per al seu desenvolupament. Si la reflexió sobre el nou camí del centre educatiu té lloc quan el Projecte de Direcció ja s’ha iniciat, l’equip directiu pot decidir anar adaptant el Projecte per tal que respongui al procés de canvi del centre.

Programació General Anual (PGA)

El Projecte de Direcció es concreta, cada curs, mitjançant la PGA, que ha de permetre assolir els objectius formulats en el PdD.

Cada curs es desplega un o diversos punts del Projecte de Direcció i es recomana que es planifiquin entre 4 i 6 activitats per curs.

Tant els estadis de desenvolupament de cada criteri de la Rúbrica de Canvi com les evidències proporcionades en les preguntes orientadores corresponents, poden servir de base i inspiració per a les activitats de la Programació General Anual.